Camí de Sirga.

 Des dels temps més remots, les aigües de l'Ebre van ser solcades pels diversos pobles que hi han fet estada: ibers, fenicis, cartaginesos, romans... Les naus eren empeses per la força favorable del corrent d'aigua i dels vents o ajudades pels sirgadors, homes de força i empenta que, amb el daliner al capdavant, empenyien els llaguts establint un camí secular. A la comarca de la Ribera d'Ebre, encara es conserven trams importants d'aquest camí de Sirga, però l'oferta que avui oferim és poder desplaçar-se igual que feien els llaguters per la vora del riu, tot i que, en aquest cas, per una xarxa de camins i de carreteres que voregen tot l'Ebre i que permeten poder gaudir dels mes de 40 km de riu de la Ribera d'Ebre. Mitjançant aquest itinerari anomenat "Camí de Sirga", es pot conèixer la comarca de la Ribera d'Ebre, que ha recuperat el protagonisme del seu riu com a nucli de desenvolupament turístic de la zona amb el projecte de navegabilitat. Es tenen magnífiques panoràmiques, de les quals destaquen, a més de la de Berrús, el mirador de Flix, les voltes de la carretera d'Ascó a la Fatarella, el Mal Pas d'Ascó, Sant Miquel de Vinebre, la Roca de l'Ortiga del Pas de l'Ase, el Tormo de la Torre de l'Espanyol, el castell de Garcia, el castell de Móra d'Ebre, Sant Jeroni des de la punta de la Picossa, el Castellet de Banyoles, la Baranova de Tivissa, el castell de Miravet, Sant Domènec de Rasquera, etc. Rasquera. Iniciem el nostre itinerari al municipi de Rasquera -s'hi arriba des de Móra d'Ebre prenent a migdia l'Eix de l'Ebre (carretera C-12)-, que compta amb carrers típics. Hi trobarem artesania de margalló, amb la qual es fan senalles, cabassos i graneres; el treball amb la fusta de boix també havia estat habitual entre els pastors rasquerans. La pastisseria tradicional també és present a Rasquera; cal esmentar els pastissets i les capsetes, magdalenes fetes amb ametlla i clara d'ou. Al terme municipal d'aquesta població, es pot visitar la Creu de Santos (941 m), cim culminant de la serra de Cardó, i es pot accedir a l'antic balneari de Cardó. Continuant cap al N per la C-12 per la riba oriental de l'Ebre, tenim dues opcions: seguir fins a Ginestar o creuar el riu Ebre mitjançant el pas de barca de Miravet, que manté la tradició de passar d'una vora del riu a l'altra. Dues embarcacions (llaguts en aquest cas), damunt de les quals s'ha posat una plataforma de fusta, recorden la història de l'Ebre. Ginestar. Si ens arribem a Ginestar, actualment encara hi trobarem artesania de la canya i podrem veure-hi l'església parroquial de Sant Martí, de la primera meitat del s. XVIII. Miravet. Tornant al pas de barca de Miravet, arribem fins al poble situat a la riba dreta del riu i del qual cal destacar la visita al castell, darrer bastió de l'orde del Temple a Catalunya i que compta amb un temple romànic. És agradable passejar pel nucli antic, amb carrers típics i que compta amb l'església vella. Miravet té una important tradició artesanal: els terrissaires o canterers continuen fent la seva tasca al barri anomenat dels terrissers, situat a l'entrada de la vila. També hi ha la possibilitat de fer excursions en barca pel riu Ebre fins a Xerta i gaudir de la bellesa d'aquest recorregut aigües avall. Des de Miravet, se segueix en direcció NE per la T-324 fins a Benissanet. Benissanet. S'hi pot veure un dels museus d'instruments musicals més importants de Catalunya, propietat d'en Josep Serra i Castellví, que acull més de 150 instruments de vent i corda. Seguint cap al N per la mateixa carretera, arribarem a Móra d'Ebre. Móra d'Ebre. Capital de la comarca de la Ribera d'Ebre. Hi podem trobar les ruïnes del castell; l'ermita de Sant Jeroni, lloc ideal per fer acampada; carrers típics al voltant del castell; el convent de les Mínimes; el conegut pont d'arcades sobre el riu Ebre i el club nàutic, on es desenvolupen activitats típiques del riu com la regata de muletes el mes d'agost amb motiu de la Festa Major de la vila. Es travessa l'Ebre pel pont i s'accedeix a Móra la Nova. Móra la Nova. Vila on destaca l'ermita de Sant Pau i els establiments de restauració on es pot trobar la cuina popular amb la tradicional clotxa (un bon crostó de pa buidat de molla i farcit amb tomàquet, pebrot escalivat, arengada i oli d'oliva). Ens desplaçem fins a Tivissa agafant les carreteres C-12 i C-44 en direcció SE. Tivissa. Abans d'arribar al nucli urbà, trobarem el Castellet de Banyoles, antic poblat ibèric on s'han trobat importants peces d'orfebreria anomenades el "Tresor de Tivissa". Al poble, podrem veure una església gòtica dins de la renaixentista, passejar pels carrers típics i, als afores, visitar les pintures rupestres (a les coves del barranc de la Font de la Vilella). Una altra possibilitat és anar fins a Llaberia i contemplar-ne l'església romànica. També podem visitar els pobles de Darmós i la Serra d'Almos. Es desfà el camí per la mateixa carretera i, a partir de Móra la Nova, es continua cap al N per l'Eix de l'Ebre (C-12) fins a Garcia. Garcia. Població en la qual es troben les ruïnes del temple vell. També cal visitar-hi l'ermita de Santa Magdalena, situada sota una immensa roca que la protegeix. Ofereix una vista incomparable. Per la mateixa C-12 en direcció N, es fa cap a Vinebre. Vinebre. S'hi troba un mirador privilegiat: és el poblat ibèric de Sant Miquel, en el qual es va localitzar una important peça arqueològica (l'Estela Funerària de Vinebre). A l'interior del municipi, es pot visitar la Casa Museu de Sant Enric d'Ossó, fundador de les Teresianes. De Vinebre marxem cap a llevant fins a la Torre de l'Espanyol per la carretera T-714. La Torre de l'Espanyol. Compta amb una col·lecció de monedes romanes a l'Ajuntament, trobades a la zona de la font de n'Horta (font romana). Cal contemplar l'església d'estil neoclàssic i amb detalls d'estil barroc. Es desfà el camí fins a Vinebre i, prenent la C-12 a ponent, arribem a la vila d'Ascó. Ascó. Hi ha un important nucli antic, exponent d'un poble de moriscos a la comarca, les ruïnes del castell templer, un campanar romànic i un temple amb l'absis gòtic. Sense deixar l'Eix de l'Ebre (carretera C-12), ens desplaçem cap al N i arribem a la vila de Flix. Flix. Cal visitar-hi les ruïnes del castell; el temple gòtic de Santa Maria; l'ermita del Remei, restaurada i d'estil barroc parcialment excavada a la roca; el pi de Montbrió, que és un dels arbres monumentals del país; la presa i central hidroelèctrica; la barca i, a l'Ebre, el paratge natural de Sebes, important nucli de bosc de ribera. De Flix anirem més a l'O fins a Riba-roja d'Ebre per la carretera T-741. Riba-roja d'Ebre. Hi trobarem un pas de barca, un club nàutic on es desenvolupen esports de riu com la pràctica de la pesca del silur, que constitueix una atracció per a molts pescadors, i el mirador de la Pena. Destaca per la seva monumentalitat l'església de Sant Bartomeu. També podem visitar les ermites de Santa Madrona i de Berrús, aquesta darrera desplaçada de la seva ubicació anterior i aixecada de nou, pedra a pedra, sobre un turó que domina l'embassament i una panoràmica amplíssima. És també recomanable fer una visita al Museu Etnològic. Es torna a Flix, des d'on anem en direcció NE, per la carretera C-233 primer i la T-703 després, fins a la Palma d'Ebre. La Palma d'Ebre. S'hi contempla l'església romànica del s. XII, la presó medieval i un pi gegantí. Fi de l'itinerari. Llocs emblemàtics Església de la Mare de Déu de l'Assumpció Pi gegantí Presó medieval Comarques:Ribera d'Ebre Distància:97.0 km Senyalització:Sí Durada:48 h Temes:Natura | Cultura Tipologies:Patrimoni cultural     Criteris d´us de aquestes rutes   Veure restaurants aqui Veure hotels aqui   Font: Generalitat de Catalunya. Dirección General de Turismo / Dada d'actualització : 01/03/2011

El calamar, plat estrella en la taula de 7 restaurants de Salou