Arriba a Cambrils una exposició sobre les masies catalanes

Cambrils. Costa Daurada. L’Obra Social Caixa Sabadell i el Museu d’Història de Cambrils, organitzen l’exposició La vida a pagès. L’Estudi de la Masia Catalana, comissariada per Josep Font i Montserrat Solà, que passarà pel Museu Molí de les Tres Eres de Cambrils de l’1 de juliol al 29 d’agost. La mostra pretén divulgar els continguts del cèlebre Estudi de la Masia Catalana, que, entre el 1923 i el 1936, va dur a terme el Centre Excursionista de Catalunya sota l’impuls del mecenes Rafel Patxot. Una recerca patrocinada per l’Obra Social Caixa Sabadell i l’Obra Social “Sa Nostra”, Caixa de Balears va permetre localitzar, el 2007, la correspondència que havia generat l’Estudi. Els resultats d’aquella investigació ara es posen a l’abast de tothom a través d’aquesta exposició i d’una publicació. L’exposició és una producció de l’Obra Social Caixa Sabadell i l’Obra Social “Sa Nostra”, Caixa de Balears i ha comptat amb la col•laboració del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i de la Diputació de Barcelona. L’exposició s’hi podrà visitar de dimarts a dissabte d’11 a 14 h i de 18 a 21 h i els diumenges i els festius d’11 a 14h. Els orígens i l’abast d’un estudi institucional L’Estudi de la Masia Catalana va ser un projecte ideat i finançat per Rafel Patxot, un dels mecenes principals del segle XX a Catalunya. El 1923 va encarregar l’Estudi al Centre Excursionista de Catalunya (CEC), que el va elaborar fins al 1936. Segons Patxot, l’Estudi volia ser un monument bibliogràfic i una apologia de la família rural estable com a base de l’organisme social. La investigació entroncava plenament amb la voluntat noucentista d’institucionalització cultural, partint de la modernització del país, però buscant en el món rural les essències nacionals i els valors morals que havien quedat diluïts amb la industrialització, les migracions i l’auge de la classe obrera. L’Estudi es va plantejar de manera transversal, a través de disciplines com història, dret, etnografia, arquitectura i geografia, gràcies a una comissió assessora formada per diversos experts en aquestes matèries i amb la direcció tècnica a càrrec de l’etnòleg Josep Batista i Roca i els arquitectes Josep Danés i Torra i Lluís Bonet i Garí. Amb l’esclat de la guerra civil, el treball es va interrompre i els seus resultats van ser ignorats fins que l’any 1976, per un acord amb els hereus Patxot, el CEC va custodiar el fons documental, que ara ja està digitalitzat i es pot consultar. L’Estudi, doncs, està constituït per un fons fotogràfic de 131 àlbums que contenen 7.700 fotografies, classificades en fitxes amb informació de l’autor, la referència topogràfica i la data de la imatge, a més de complementar-se amb dibuixos, planimetries de les cases i altra documentació. Les comarques amb més masies documentades són Osona, el Maresme, el Vallès Oriental, el Barcelonès, la Garrotxa i el Baix Llobregat. L’exposició i un llibre, eines de difusió L’actual exposició, que serà itinerant, vol divulgar els continguts d’una recerca patrocinada per Caixa Sabadell i “Sa Nostra” que va permetre localitzar, el 2007, la correspondència que havia generat l’Estudi i contribuir a la revalorització del patrimoni rural dins la construcció de la identitat nacional catalana. Paral•lelament, La Magrana ha editat el llibre La vida a pagès. El món perdut de les masies i les possessions de Catalunya i les Balears. Estudi de la Masia Catalana, amb la coordinació i l’edició de Josep Font i Montserrat Solà. Amb aquests recursos es pretén donar la màxima difusió a una investigació de gran abast que, si bé va quedar inconclusa per les circumstàncies de la guerra civil, encara és de gran utilitat per comprendre l’estructura social del país.  

El calamar, plat estrella en la taula de 7 restaurants de Salou