Castell de la Suda, fortificació històrica de Tortosa

Descripció

El castell de la Suda, també anomenat Suda de Tortosa, és un dels principals monuments històrics de la ciutat de Tortosa.

Un dels noms que més vegades es citen en la història antiga de Tortosa és la Suda, ve d'origen àrab que vol dir el mateix que castell o fortalesa. L'actual castell es remunta als primers pobladors de Tortosa; i les cases que hi són adossades són la part de la ciutat que es va edificar primer, emparada per la fortalesa que li serveix de rereguarda.


Explicació

Des de principis del segle VIII, i fins l'any 1148, Tortosa va estar sota domini andalusí. En aquesta època la ciutat va ser un enclavament estratègic des d'on es controlava les comunicacions cap als territoris del nord i es dominava la via fluvial que permetia l'accés a les terres de l'interior. Extrem més septentrional d'Al-Andalus i centre d'un dels regnes de taifes més actius, l'urbs va ser molt important des dels punts de vista econòmic i cultural dins l'entramat de regnes que van sorgir a partir de la crisi del Califat de Còrdova.

De camí cap al castell, encastada en els murs catedralicis exteriors del carrer de la Suda, hi ha una còpia de la làpida fundacional de les drassanes del segle X, construïdes en època d'Abd al-Rahman III, gran impulsor de les obres públiques. La peça original, realitzada per l'escultor Abd allah b. Kulayd en escriptura cúfica florida pròpia del període califal, es conserva actualment a la Seu. El passeig pel carrer de Sant Felip Neri i la costa de Capellans ens porta a l'alcassaba o recinte fortificat, després de deixar a la dreta l'edifici dels Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties, fundats al segle XVI per a l'adoctrinament dels moriscs o nous cristians. En salvar un fort desnivell, travessant els panys de muralla del pati d'armes, s'accedeix a l'interior del castell de la Suda o de Sant Joan. La impressionant fortificació domina Tortosa i el riu Ebre, i és vigia de la vall baixa de l'Ebre.

La fortalesa va ser construïda al segle X, en època d'Abd al-Rahman III a l'antiga acròpolis romana. Del període islàmic resten el basament i el traçat de les muralles. Reconquerit pel comte Ramon Berenguer IV (desembre de 1148), el castell va passar a ser residència dels Montcada i dels Templers. Després de la reconquesta o ocupació cristiana, es va convertir en presó, i ja des del temps de Jaume I, va ser utilitzat com a residència reial. La construcció patirà fortes modificacions a partir del segle XV, a causa de les noves exigències militars de defensa: desapareixen els merlets que són substituïts per les troneres. La construcció acull actualment el Parador de Turisme Castell de la Suda, excel · lent mirador de la ciutat.

Només arribar al cim, a l'esquerra, abans de penetrar a l'esplanada, hi ha una antiga necròpolis àrab (segles X-XII), l'única a cel obert que es conserva a Catalunya. Alguna de les tombes conserva l'estuc original. Al centre del recinte es va construir l'enorme pou, de gran diàmetre i profunditat, que s'alimentava de les aigües de l'Ebre.

El calamar, plat estrella en la taula de 7 restaurants de Salou