Ruta del Cister
Barberà de la Conca
El recorregut proposat permet al visitant conèixer els tres monestirs que configuren la Ruta del Cister i, al mateix temps, l'endinsa en tres comarques de la Catalunya interior podent admirar els seus paisatges, degustar la seva cuina i passejar pels seus pobles. Recorregut: Urgell - Conca de Barberà - Alt Camp. Tàrrega S'hi arriba per l'A-2 des de Lleida i Barcelona. El nucli antic conserva encara alguns panys i torres de l'antiga muralla i té com a centre l'església de Santa Maria de l'Alba, erigida a la segona meitat del s. XVII en estil neoclàssic. Davant l'església, a la plaça Major, hi ha una creu de terme reconstruïda, d'exuberant ornamentació, atribuïda a Pere Joan. Al carrer del Carme, que uneix la plaça Major amb el Pati, es troba el Palau dels Marquesos de la Floresta, un edifici romànic restaurat, avui seu de la Mútua Patronal de Tàrrega. El carrer Major és la zona més típica de la ciutat; hi dóna l'Hospital, del 1740, annex a l'església de Sant Antoni, antiga sala-hospital del s. XIV. Cal destacar també la casa de la ciutat, del 1674, i el claustre del convent del Carme, dels s. XVII i XVIII. Es pren l'A-2 a ponent i es trenca per la N-IIa fins a Bellpuig. Bellpuig Es conserven les ruïnes del castell i restes de la muralla medieval. L'església parroquial de Sant Nicolau acull el sepulcre de Ramon Folc de Cardona, el mausoleu renaixentista més important dels Països Catalans. També cal destacar el convent de Sant Bartomeu. S'agafa la LP-2015 a migdia, es travessa Belianes i, a Maldà, se segueix per la LP-2335 fins a Vallbona de les Monges. Vallbona de les Monges En aquesta població, es realitzarà una parada per dinar i es visitarà el monestir cistercenc femení del mateix nom. Fou fundat la primera meitat del s. XII i esdevingué el monestir femení més important de la corona catalanoaragonesa. Els tres primers segles, la comunitat tingué una extraordinària força expansiva. El conjunt, de dimensions menors que Santes Creus o Poblet, fou edificat entre els s. XII i XIV. El monestir constitueix una mostra típica de l'art de transició, amb elements romànics característics, com la planta de creu llatina, l'absis i el portal de l'església. La transició al gòtic s'aprecia a les voltes del claustre i al cimbori del creuer. El gòtic florit es troba present als finestrals, a la coberta de l'església, a la galeria del claustre i al magnífic cimbori-campanar del s. XIV. Avui encara conserva l'aire auster primigeni i es troba en un lloc recollit i tranquil, amb un entorn privilegiat. Es prossegueix per la mateixa carretera LP-2335 i es desemboca a la C-14, que es pren a l'esquerra i, de seguida, es gira a mà dreta per la T-233 fins a Sarral. Sarral Població caracteritzada per l'activitat artesanal: indústria de l'alabastre i elaboració de vins i caves. Destaca l'edifici de la Cooperativa Agrícola de Sarral, obra de l'arquitecte modernista Pere Domènech i Roure, que es construí el 1914 i fou ampliat i modernitzat posteriorment. Per una altra banda, Sarral compta amb el carrer més estret de l'Estat espanyol. Es continua en direcció SO per la C-241d fins a sortir a la C-14, que per l'esquerra mena a Montblanc. Montblanc Vila ducal, seu de les Corts Catalanes. Fou declarat Conjunt Monumental i Artístic el 1947. Conserva el recinte emmurallat, amb portals i torres. Destaquen les esglésies de Santa Maria, Sant Miquel, Sant Francesc i Sant Marçal, Hospital de Santa Magdalena i santuari de la Serra. Altres indrets d'interès són els palaus Reial, dels Alenyà i del Castlà, el casal dels Josa i dels Desclergue, el pont Vell i el carrer del Jueus. S'hi celebra la Setmana Medieval de Sant Jordi a l'abril. S'aconsella fer una passejada pels carrers i places de la vila i visitar el magnífic Museu Comarcal abans de reprendre el camí. S'agafa la N-240 cap a l'O fins a l'Espluga de Francolí. L'Espluga de Francolí Serà el punt escollit per sopar i dormir, ja que compta amb suficient infraestructura turística. Destacat conjunt urbà. L'església vella de Sant Miquel, de transició del romànic al gòtic, erigida el s. XIII, fou declarada Monument Historicoartístic el 1923. També és interessant visitar la Cova Museu de la Font Major i el Museu de la Vida Rural. Cal destacar també el celler modernista, obra de Pere Domènech i Roure de l'any 1913, anomenat "catedral del Vi". La visita d'algun d'aquests museus es pot fer al matí, abans d'anar a Poblet. Per la TV-7001, s'arriba al monestir de Santa Maria de Poblet. Poblet Als volts de les 12 h, arribada al monestir de Santa Maria de Poblet. Cenobi cistercenc habitat més gran d'Europa. Fou construït al llarg dels s. XII-XVI. Destaquen la porta Reial; el claustre; el templet lavatori; la sala capitular i les tombes abacials; la biblioteca; el locutori; el celler; el dormitori; el palau Reial o del rei Martí; el Museu de la Restauració i el del Palau del Rei Martí; l'església, el retaule renaixentista i les tombes reials. Els seus voltants són rics en vegetació. Els boscos de Poblet pertanyen al PEIN de les Muntanyes de Prades. El temps d'estada al monestir serà d'1 h 30 min / 2 h, considerant que la visita guiada dura aproximadament una hora. Es desfà el camí fins a Montblanc i se segueix per la N-240 ara cap al S fins a Valls. Valls En aquesta població, es realitzarà una parada per dinar. Valls conserva, a la part antiga, carrers estrets i torts de trets medievals. L'església arxiprestal de Sant Joan és d'estil gòtic, començada el 1570, amb façana renaixentista i campanar neogòtic. Cal destacar també el santuari de la Mare de Déu de Lledó i els dos conjunts de rajoles vidriades de la capella del Roser, realitzats al s. XVII i dedicats a la batalla de Lepant, una de les obres més importants de la ceràmica catalana de l'època. Es continua a llevant per la C-51 fins al seu km 27, moment en què es tomba a l'esquerra (N) per la TP-2002 fins al monestir de Santes Creus. Santes Creus Aquest monestir cistercenc fou fundat el s. XII. L'any 1174 començaren les obres de l'església, la sala capitular, el templet i el dormitori, i fou traçat el claustre cistercenc. L'any 1225 restaren inacabades i pràcticament aturades les obres fins al 1276, que es reprengueren sota el patronatge de Pere II el Gran i s'erigí el palau Reial. L'obra del claustre, realitzada entre el 1332 i el 1336, introduí l'estil flamíger anglès. L'abat Porta encarregà el retaule major gòtic, que enllestí Lluís Borrassà el 1410. Vers el 1520, l'abat Tolrà construí cambres abacials al palau Reial ja d'estil renaixentista. La construcció de la torre de les Hores assenyalà l'apogeu d'aquest estil, que no alterà sensiblement l'obra medieval. Un nou palau de l'abat fou construït el 1640 sobre l'antic Hospital dels Pobres. L'altar major de l'església fou substituït el 1646 per un de factura barroca, obra de Josep Tremulles. L'any 1733 fou construïda la infermeria i ampliat el refetor, que perdé els trets gòtics. A la segona meitat del s. XVIII, acabà la urbanització de les places, la construcció del portal de l'Assumpta i el trasllat del sepulcre dels Montcada-Medinaceli a l'interior de l'església. El monestir fou definitivament abandonat l'any 1835. Fou declarat Monument Nacional l'any 1921 i s'inicià la restauració del conjunt. Fi de l'itinerari. Comarques:Alt Camp | Conca de Barberà | Urgell Distància:103.0 km Senyalització:Sí Durada:48 h Temes:Cultura Tipologies:Patrimoni cultural Criteris d´us de aquestes rutes Veure restaurants aqui Veure hotels aqui Font: Generalitat de Catalunya. Dirección General de Turismo / Dada d'actualització : 15/04/2010
Etiquetes: costa daurada,
barberà de la conca,
llocs d'interès,
què veure i què visitar a salou,
què veure i què visitar a cambrils,
què veure i què visitar a tarrragona,
què veure i què visitar a reus,
què veure i què visitar a la pineda platja
SOL·LICITAR MÉS INFORMACIÓ PER CORREU ELECTRÒNIC
