PASSEIG DE LES FORTIFICACIONS

Explicació Aquesta ruta, que comprèn els baluards, les muralles i les fortificacions de la ciutat, pretén propiciar la descoberta d'un dels millors actius turístics tortosins. Integrant d'aquesta ruta és el castell de la Suda, impressionant testimoni arquitectònic de la ciutat andalusí que conté l'únic cementiri àrab al descobert de tot Catalunya i un Parador de Turisme. L'itinerari practicable, en una primera fase, està integrat pels trams que afecten les Avançades de Sant Joan, el castell de la Suda (Bé d'Interès Nacional), els Jardins del Príncep, la Plaça de la Immaculada, el Passeig de Ronda i la Torre del Célio. El recorregut està senyalitzat mitjançant plafons indicatius, traduïts a diferents idiomes. Aquestes senyals amb plànol es localitzen a les Avançades de Sant Joan, el Passeig de Ronda, la Plaça de la Immaculada i la Torre del Célio (aquesta última a l'espera d'ésser col•locada quan acaben les obres de l'indret). També hi ha senyals de seguiment que ajuden a identificar l'itinerari als Jardins del Príncep, les Avançades de Sant Joan, i els carrers Vandellòs i Figuereta. La ruta és practicable a peu o amb bicicleta. D'aquesta manera, la nostra ciutat ofereix al visitant la possibilitat de descobrir i fruir d'un nou producte turístic. MURALLES I RECINTES FORTIFICATS Un dels conjunts d'arquitectura militar dels segles XVII i XVIII més representatius de l'Estat es troba a la ciutat de Tortosa, que, en qualitat i en extensió, posseeix un dels espais fortificats més importants de la Península Ibèrica. Tortosa fou considerada plaça forta des de molt antic. El fet de controlar tant la ruta fluvial litoral a la desembocadura del riu, com la via terrestre (Via Augusta), pas obligat entre Barcelona i València, la convertiren conseqüentment en un nucli urbà important a nivell comercial i estratègic. El nucli defensiu i militar tortosí tenia la clau del riu Ebre i al confluir en el seu Territori Catalunya, Aragó i València es fou reforçant al llarg dels segles. A banda dels vestigis de muralla romana que l'arqueologia va traient a la llum, el conjunt fortificat més emblemàtic de la nostra ciutat és el castell de la Suda, alcassaba del segle X, situat entre un turó que domina el riu i l'entramat urbà que l'envolta. Tortosa, però, conserva part del recinte emmurallat medieval construït al segle XIV, en diferents sectors de la ciutat, del qual ens han arribat alguns dels portals que controlaven els accessos al nucli urbà. Són presents tots els elements propis d'una construcció complexa d'aquest tipus, és a dir, diferents fosses defensades per baluards amb les seves troneres corresponents per establir les peces d'artilleria, i altres elements arquitectònics, com passos de ronda, cossos de guàrdia i accessos coberts entre els diferents cossos del conjunt. La categoria de plaça forta de primer ordre, la quinta de Catalunya, s'eclipsà a finals del segle XIX. L'any 1931 sortí de la ciutat el darrer destacament que quedava, ans, però, la guarnició de la ciutat l'havien composat forces de totes les Armes. Muralles medievals de Remolins, Torre del Célio i Porta dels Jueus: Aquest sector de fortificació s'estén per la banda NE del recinte emmurallat de la ciutat, on se situa el barri de Remolins, i actualment conserva sense variacions el seu traçat i una bona extensió del pas de ronda. La major part del tram correspon a llenç de muralla, amb excepció de les torres fortificades en ambdós extrems, al peu del barranc l'anomenada Torre del Célio o Grossa, i en la part elevada les restes de dues torres quadrades que han quedat integrades en l'estructura de les avançades de Sant Joan, a les quals s'adossa. En aquest llarg recorregut, a l'altura del carrer de la Figuereta, s'obre el Portal dels Jueus, també anomenat Porta del Ferre. Aquest accés secundari, al bell mig de la muralla medieval que tancava el call, donava pas, extramurs, al cementiri dels jueus i en temps de grans avingudes del riu, tenia la missió de facilitar l'accés als horts de fora les muralles i als pobles del marge esquerre. El sector, majoritàriament del segle XIV, va sofrir modificacions significatives a la part superior dels panys de muralla, on s'observa la instal•lació d'espitlleres i on el típic perfil emmerletat d'època medieval ha desaparegut en part. Avançades de Sant Joan: Aquest conjunt fortificat, conegut com avançades i/o hornabec, comença a bastir-se a la segona meitat del segle XVII i comprèn dos cossos de fortificació de l'època i un tram de fortificació anterior. L'accés a l'interior urbà es realitzava pel primer cos de fortificació. Aquest bloc fortificat presenta un ampli fossat allargat i acabat en punta de fletxa i, si bé forma part d'un sistema més complex, podria pròpiament ser totalment independent. El cos superior està dominat per diferents fortins i baluards, enllaçats entre sí (primeres avançades, camí d'accés, revellí, baluard cobert – cos de guàrdia, fossat principal, patí d'armes, contramuralla nord i sud i fossat interior). El segon cos de fortificació està format per dos mitjos baluards de planta poligonal units per un pany de muralla. A l'extrem oest s'adossa a la muralla del segle XIV, separada del conjunt del segle XVII, per un fossat estret i profund. Finalment hi ha el tram defensiu del segle XIV, al qual s'uneix tot el complex defensiu que s'ha anat edificant al llarg dels diferents períodes històrics. Fortí del Bonet: Formà part del segon recinte defensiu del Rastre. L'integra bàsicament un únic baluard envoltat per un fossat estret. Element defensiu de caràcter individual, lliga al mateix temps amb l'entramat de fortificacions urbanes mitjançant muralles com les del Rastre dels segles XVII-XVIII. El cos principal té la planta poligonal i adaptada a la plataforma del monticle on s'ubica. El seu interior conserva dos nivells (en l'inferior es conserven dues naus subterrànies i en el superior espitlleres i troneres per a l'artilleria). Les dues naus de volta de canó foren destinades probablement a polvorí. Exhibeix un gran escut heràldic d'una personalitat no identificada. Sector de Fortificacions del Turó del Sitjar. Portal de Tarragona i baluards de la Victòria, de les Creus i del Sant Crist: Té el seu antecedent en el traçat medieval que es remunta com a mínim a la dècada de 1340 però que assolí la major efervescència constructiva en els llenços de muralla entre els anys 1367 i 1369. El traçat conservat correspon a l'obra de fortificació iniciat a la segona meitat del segle XVII, quan tot el recinte emmurallat fou adaptat a les noves necessitats militars de l'època i l'únic element medieval que roman és l'antic portal de Tarragona, també dit de Santa Clara o del Miracle, i la torre de planta octogonal que s'hi adossa. El sistema de defensa emprat, anomenat Vauban, comporta una transició del bastió circular o quadrat a l'angular i, així doncs, les torres medievals quadrades són substituïdes per baluards bastits amb planta poligonal, amb l'orientació adequada per cobrir tots els flancs de la muralla, i preparats per a la instal•lació de peces d'artilleria. El baluard de la Victòria, mitjançant dos trams de muralla, resta connectat amb el fortí del Bonet i el baluard de les Creus. Un altre llenç monumental del segle XIV baixa a Santa Clara i el Rastre. Des de les Creus a la Victòria es conserva una fossa de notables dimensions. Fort d'Orleans: Construït al sector més meridional, pren el nom del Duc d'Orleans, qui ordenà bastir-lo, un cop els francesos s'establiren a la ciutat quan la guerra de Successió. S'aixeca sobre una plataforma elevada de gran valor estratègic i de difícil accés i comunicava originalment amb el recinte fortificat del sector del Sitjar. El conformen dos semi baluards, un de traçat triangular i l'altre de planta poligonal tancat en un espai interior molt irregular. A la part superior hi ha nombroses troneres per a les peces d'artilleria i algún flanc amb espitlleres i a l'interior es localitzen càmeres estretes i restes d'altres dependències subterrànies. Fort de Tenaces: Obra de fortificació exterior, sense flancs, la seva construcció es realitzà probablement a la primera meitat del segle XVIII i el seu sistema defensiu donà resposta a les noves exigències militars de l'època. Fou concebut com avançada defensiva del sector nord de la muralla de Remolins. Tenia una capacitat allotjament per a cent homes. A finals del segle XIX, quan desaparegué el Gobern Militar, no fou venut a la ciutat i excepcionalment passà a mans privades.

El calamar, plat estrella en la taula de 7 restaurants de Salou